Anna Rosés Torné

L’Anna és llicenciada en Magisteri i Geografia i Història. A més, a la UOC es va treure el títol de professora de català per adults i va estudiar literatura catalana. Actualment, és professora de català a quart d’ESO, segon de batxillerat i cap d’estudis de batxillerat. Fa 24 anys que treballa a l’Escola Pia de Sarrià.

Sabem que disposes d’un Iphone i d’un Ipad, ets aficionada a la tecnologia Apple?
Sí, em facilita molt la vida. No és que aquests aparells en sí m’agradin, simplement em van bé per sincronitzar agendes, copiar documents, prendre notes…

Des de que ets cap d’estudis de batxillerat creus que la teva vida ha canviat en algun sentit?
Sí, ja que puc veure el món educatiu des d’un altre punt de vista. He de dir que ser cap d’estudis comporta tenir molta feina, però abans també en tenia molta, és una feina totalment diferent. També estic aprenent a fer coses que no havia fet en els últims anys, però em motiven.

Com compagines ser professora de català i exercir el càrrec de cap d’estudis?
Amb molt d’esforç perquè potser el que pesa més és la quantitat de correcció. Per a mi fer classes és bàsic i és l’última cosa que voldria perdre. Ser cap d’estudis és una part organitzativa que l’escola necessita, però si no fos professora faltaria una part essencial del que a mi m’agrada. També valoro molt el contacte amb els alumnes.

Explica’ns com et van demanar que fossis la nova cap d’estudis de batxillerat.
Un bon dia em van proposar si volia exercir aquest càrrec, vaig estar pensant i valorant, també vaig pensar que era una oportunitat per posar el meu gra de sorra per l’escola ,i d’altra banda, per aprendre i estar al servei de la comunitat educativa.

Eres tutora de primer d’ESO, et va saber molt greu deixar la tutoria?
Sí, el que més m’agrada és la relació del fet educatiu amb els alumnes i amb les famílies. Quan ets tutor tens una relació molt clara amb l’alumne, la família i pots fer una intervenció molt directa i ajudar entre tots a l’alumne a avançar. Bé, des del cara a cara que ocupo no tinc relació amb les famílies, però sí que tinc molta relació amb els alumnes i molta relació amb els professors, la qual cosa també em satisfà.

Sempre has volgut ser professora?
Sí, sí, sí, sí. Ho tenia molt clar. Jo penso que fins i tot no m’havien explicat prou bé els pros i contres de la professió (que te’ls trobes després). La meva professió té elements molt i molt positius com el fet d’ajudar a créixer, a estudiar… Però també té unes parts molt dures. Són moltes hores de classe, moltes hores de correcció… I això no m’ho havien explicat, però jo tenia molt clar que volia ser professora.

Una nit et vam veure al Camp Nou, t’agrada el futbol en general o ets només aficionada al Barça?
Sóc aficionada al Barça, m’agrada que el Barça guanyi que és l’equip que representa el nostre país i sempre intento anar a l’estadi, malgrat no hi vaig sovint.

Ens han comentat que ets una persona molt propera, molt dels teus i també molt familiar…
Sí, sí. Per a mi el més important és la família, però això no vol dir que aquí m’hi passi moltes hores. Ara bé, també m’agrada que els meus fills vegin que no només em dedico a ells sinó que també una part de la meva vida la dedico a fer alguna activitat pels altres, és a dir, per exemple estem força implicats amb l’agrupament on estan els meus fills i dediquem unes hores. M’agrada que els meus fills vegin que tota persona pot donar unes hores del seu temps a un col·lectiu per tal que la societat “millori”. Tot i que la meva família és el primer, no són els únics a qui crec que haig de dedicar part del meu temps.

Tens algun somni pendent per complir?
Uf, un somni personal seria no enfadar-me encara que la situació se’m giri adversa i ser sempre assertiva, cosa que és molt difícil. Saber dir el que penses i el que creus en tot moment sense ser agressiu ni inhibit és força difícil. Això traslladat a l’àmbit més personal, a casa. I un somni d’àmbit general seria que hi hagi pau al món, que no hi hagi gent que malvisqui i que realment siguem conscients que hi ha gent que viu molt pitjor que nosaltres i entre tots siguem capaços de donar-los un cop de mà.

Quin tipus de música escoltes?
M’agrada molt la música clàssica. Vaig a concerts de música clàssica, m’agraden moltíssim les grans orquestres i si tinc alguna oportunitat com aquest any, vaig a un concert d’un cicle que es diu Ibercàmera. A més, m’agraden cantautors catalans tipus Lluís Llach.

Un programa de televisió.
A mi m’agraden molt les pel·lícules. Actualment no estic enganxada a cap programa de televisió, ara bé una època vaig mirar House. També miro Crackòvia i el Polònia com a divertiment familiar, ho mirem tots junts.

Una pel·lícula.
Totes les que siguin de misteri m’agraden moltíssim. No n’hi ha una que destaqui sobre les altres. En un altre sentit també m’agrada molt Doctor Zhivago.

Un llibre.
Què difícil. M’agraden molt els llibres de Saint-Exupéry perquè mostren una gran confiança en la humanitat i en el saber-se superar. M’agraden llibres com Vol de nit i altres que ha escrit, no només el Petit Príncep.

Ens podries explicar una anècdota que hagis viscut a l’escola?
Recordo unes convivències que vàrem fer tot setè i tot vuitè i vàrem anar a esquiar a Andorra. Una botiga va vendre elements que no podien tenir els alumnes. Llavors tot l’equip de professorat a la una vam haver de treballar moltíssim per frenar aquella situació. El cas és que vam riure molt, ens ho vam prendre molt bé perquè de veritat que va ser una situació molt complicada. No puc entrar en detall perquè són alumnes. Recordo que tot l’equip ens ho vam prendre molt positivament, amb molta empenta i, vaja, que no ens vam ensorrar, sinó tot el contrari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *