Maria Camprubí Camps

La Maria té 31 anys. En fa dos que és professora de l’Escola. És llicenciada en Història de l’Art per la UB i té un Màster en Cultura Històrica i Comunicació. Actualment és professora d’Història de l’Art, Història d’Espanya i Filosofia.

 

Per quina raó vas decidir estudiar història de l’art?

Perquè des de petita sempre m’ha agradat. Jo suposo que la meva mare en té una mica la culpa d’això perquè a casa meva sempre hi ha hagut molts llibres d’art.

Vas estudiar aquí, quina experiència et vas endur?

La veritat és que tinc molt bon record de l’escola, sinó segurament no hagués tornat per fer de professora. Penseu que jo m’hi he passat la vida en aquesta escola. Vaig entrar a parvulari i vaig marxar quan vaig acabar el COU. Quinze anys de la meva vida estudiant en aquesta escola i va i torno per fer de professora!

Sempre has volgut ser professora?

Sempre, sempre no. Sí és una professió que sempre m’havia cridat l’atenció i sempre he donat classes particulars, de petita jugava a ser la professora, però sí que quan vaig acabar d’estudiar art primer em vaig plantejar treballar en un museu. Però, de fet, ja està relacionat. En un museu, dins del departament de comunicació, el que fas és ensenyar i explicar les obres.

Havies volgut ser conservadora d’algun museu.

Sí. És un dels somnis des de que era jove, però ara que he provat realment la feina de professora no me’n penedeixo gens.

Ets professora de filosofia, història i història de l’art. Amb quina et quedes?

Em quedo amb història de l’art perquè és el que més m’agrada i el que més conec, però la història i en general el món humanístic sempre m’ha interessat. Sóc de lletres pures!

El teu germà diu que estiueges en el millor poble del món. Quin és aquest poble? És especial per a tu?

És el millor poble del món sens dubte! El poble és Ribes de Freser. Com a poble no és el típic poble del Pirineu amb casetes de pedra… És una antiga colònia industrial i, per tant, és un poble bàsicament obrer, però jo crec que hem tingut molts bons records des de que érem petits i l’ambient que es respira, la muntanya, la possibilitat de sortir, de fer excursions, els amics (els més bons amics que tinc són o els he conegut a Ribes de Freser)… Està molt relacionat amb tot el que ens ha passat al llarg de les nostres vides.

Quin tipus de música escoltes?

Sóc molt fan de Bruce Springsteen, sóc una fanàtica i d’això en té la culpa el meu germà. Escolto molts grups de la seva època. És més, tenim entrades pel concert que farà el maig. Ara bé, m’agraden molts tipus de música. També m’agrada molt el rock català com Sau, Sopa de Cabra i els Pets.

Un programa de televisió.

L’APM sens dubte. M’agrada molt perquè el trobo molt ben elaborat, crec que és un programa que fa molt gràcia, és distret i alhora crític, ja que aconsegueix treure els temes més polèmics de la setmana. M’agrada molt com aconsegueixen quadrar les frases.

Un llibre.

El Retrat de Dorian Grey d’Oscar Wilde. Me’l vaig llegir durant la carrera i recordo que em va agradar molt, ja que tenia molt a veure amb el tema artístic.

Una escultura, una arquitectura i un quadre.

D’escultura em quedo amb Miquel Àngel, ja que representa un gran canvi en l’escultura pel tractament que fa de l’anatomia. Si m’hagués de quedar amb una escultura seva em quedo amb el Moisés.

Dubto entre l’arquitectura contemporània i el Romànic català, però em quedaré amb el Romànic català.

Pel que fa al quadre, em situo als impressionistes perquè és una de les èpoques que més m’agraden i trio algun quadre de Pissarro.

Et veus com a tutora en un futur?

No m’ho havia ni plantejat! No em desagradaria, ja que sabeu que a mi el tracte amb els alumnes és una de les parts de la docència que més m’agrada.

Algun somni pendent per complir?

Molts, entre ells viatjar (que ja ho faig). M’agrada molt descobrir noves cultures i llocs i visitar tot el que us explico, per tant, un dels meus somnis és poder continuar viatjant.

Algunes de les imatges dels power points d’art estan fetes per tu amb una qualitat important. Tens algun màster o grau en fotografia?

No, però m’agradaria aprendre. Voldria fer un curs de fotografia, ja tinc la càmera, però no li sé treure rendiment. Sempre intento fer fotografies originals i que estiguin ben enquadrades.

Una virtut i un defecte teus com a professora.

Defectes molts, com la falta d’experiència. Jo crec que la meva és una professió que amb els anys agafes confiança i experiència. Penseu que és el segon any que estic fent de professora. Havia fet suplències, però no és el mateix. Jo cada dia surto de classe pensant: això l’any que ve ho plantejaré diferent. A més, per la Selectivitat la responsabilitat del segon de Batxillerat és molt gran, és a dir, no pots fallar. Però, en tots els cursos tens responsabilitat perquè volem que sortiu ben formats.

La virtut podria ser la meva memòria, però no només amb els llibres, també amb les ciutats que visito.

Sabem que ets una aficionada habitual del Camp Nou. Animes molt? Quin és el teu jugador preferit?

Acostumo a animar molt, a cridar, a cantar i a enfadar-me quan l’estadi sembla un funeral perquè el públic no anima. A vegades no puc entendre que hi hagi 80000 persones!!!

Em quedaria amb el Xavi i l’Iniesta, ja que el mig camp és bàsic en el joc del Barça i els dos donen molta profunditat i obren molt el joc, a més són dues peces clau de l’equip.

One Response to Maria Camprubí Camps

  1. Felicitats a l’equip! Molt bona entrevista!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *