Josep Maria Arbusí

_DSC0019

Sempre havies volgut ser director d’una escola?
L’any 1977 quan vaig acabar la llicenciatura en Ciències Físiques em vaig posar l’objectiu de dedicar-me a la docència perquè admirava la feina de la meva germana que des dels 16 anys era mestra de nens petits. Un cop acabades les milícies universitàries, a mitjans d’octubre vaig trucar a l’escola per si hi havia alguna vacant i vaig tenir la sort que un professor es va donar de baixa i el director P. Jordi Maymó, em va contractar com a tutor i professor de BUP. Durant els primers anys vaig estar molt ocupat en la preparació de les classes i amb les tasques familiars d’educar a dos fills de curta edat. En aquells moments no em podia imaginar que algun dia seria el director de l’Escola.

Adéu als llibres de text?

Les escoles hem de preparar els estudiants per a feines que encara no existeixen, tecnologies que encara no s’han inventat i problemes que sorgiran i encara desconeixem. Les escoles tenim el repte d’innovar, d’obrir-nos a la societat, d’interactuar amb l’entorn, d’arriscar-nos. Per aquest motiu ens hem d’adaptar a les noves tecnologies i als canvis socials amb la màxima celeritat possible.
Pel que fa als llibre de text digitals hem fet diverses experiències per introduir-los, però encara no els hem generalitzat perquè en alguns casos la qualitat i nivell dels continguts no encaixava en el nostre projecte Educatiu.
Tanmateix seguirem treballant per introduir aquesta bona pràctica tenint en compte l’elevat cost dels llibres de text que costa d’assumir a les famílies, el seu pes pel transport de casa a l’escola i viceversa, i la comoditat de poder-ho treballar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Quin paper li toca fer a un director gerent? Què li agrada i què no?
La meva primera preocupació és que hi hagi una bona harmonia entre els diversos estaments que formem part de l’escola: professors, personal d’administració i serveis, alumnat i famílies.
Cada setmana es reuneix el Consell de Direcció, en el que hi participen representants de tots els sectors de l’escola, per fer un repàs del funcionament general i prendre decisions per coordinar accions a fer. Si es produeix alguna incidència procurem resoldre-la el més aviat possible.
Em preocupa la seguretat, que tot funcioni, que l’economia sigui sostenible i que les accions educatives es desenvolupin segons el Projecte Educatiu de l’Escola.
En una escola com la nostra amb més de 2.000 alumnes, les seves famílies, més de 200 treballadors, moltes empreses proveïdores i que està oberta des de les 6.00 h de matí fins les 12.00 h de la nit, passen tantes coses… Unes són molt agradables i t’omple d’orgull participar-hi, com passa, per exemple quan et toca representar l’Escola per anar a acompanyar a un alumne que ha estat premiat per algun èxit acadèmic, per exemple quan el juliol passat dues alumnes que es van presentar a la Selectivitat van treure una nota superior a 9 i van ser distingides amb un diploma de reconeixement a l’Auditori de Barcelona. Altres vegades et toca posar-te més seriós perquè s’ha produït un conflicte i aleshores ja no t’agrada tant. Però és la meva responsabilitat i he d’estar disposat a afrontar totes les situacions, allò que es diu estar a les verdes i a les madures.

Se sent pressionat?
Els que ocupem càrrecs de responsabilitat hem de tenir una alta tolerància a la pressió i hem de procurar mantenir el control d’un mateix en situacions compromeses, arriscades i estressants.
Moltes vegades s’acumulen tasques que s’han d’anar resolent una a una, però sense pausa. Però això no ho pot fer una sola persona. Estic molt content de l’equip de professionals de l’escola perquè cadascú assumeix la seva responsabilitat des del lloc de treball que ocupa i es resolen molts conflictes amb l’aplicació del principi de subsidiarietat.
En situacions de molta exigència cal tenir l’habilitat per reaccionar amb les emocions i estats d’ànim apropiats a cada situació i gestionar el temps sense desanimar-se i mantenir la calma en tot moment. Procuro que sigui així.

Per què els alumnes de batxillerat de l’escola no podem fer horaris de matins?
Ja fa anys que se’ns planteja aquesta reivindicació. Hem tractat aquest tema amb l’Ampa i el Consell Escolar i per diferents motius es va descartar. La ubicació de la nostra escola fa que les famílies utilitzin els medis propis o els autocars escolars perquè l’alumnat arribi a l’escola. Moltes famílies que tenen fills a batxillerat també en tenen en altres etapes, els alumnes de primària, per exemple, comencen classes a les 08:45h. Les famílies i també els autocars escolars transporten alumnat de totes les etapes. Aquestes circumstàncies farien que es compliqués la logística de les famílies i els hi generarien dificultats.
Per altra banda, des del punt de vista pedagògic, pensem que ja disposen de dues tardes sense classes i que no tothom seria capaç d’organitzar el temps per omplir totes les tardes amb activitats de treball personal i d’estudi necessari per donar resposta a l’exigència de les matèries de batxillerat.
A la universitat també s’organitzen estudis en jornades de matí i tarda. Cal ser flexible i adaptar-se, organitzant-se el temps perquè tot hi càpiga: el treball, el descans i l’oci.

Si Catalunya s’independitza, què canviarà al col·legi? Desapareixerà el castellà de l’escola?
Estem vivint un moment històric de molta incertesa política, social i econòmica. Ningú sap què passarà. L’Escola Pia fa més de 400 anys que es dedica a educar infants i joves i a ajudar els més necessitats. L’Escola Pia de Sarrià celebra aquest any el seu 120è aniversari. En tots aquests anys hi ha hagut molts canvis i conflictes de tota mena i l’escola segueix endavant. Passi el que passi l’Escola seguirà Estimant, Educant i Ensenyant als seus alumnes.
Som una comunitat bilingüe i tots sabem expressar-nos de manera oral i escrita en català i en castellà com a mínim. Confio que aviat podrem dir que també en anglès com ho fan molts dels nois i noies que acaben el batxillerat a la nostra escola.
Per tant, el castellà no desapareixerà de l’escola, seria un perjudici per a tots.

Moments complicats.
Fa trenta-set anys que estic a l’Escola Pia de Sarrià i n’he vist de tots colors, però malgrat les complicacions habituals en la professió de docent o vinculades a l’àmbit escolar, sempre m’he trobat recolzat per la Institució, per l’equip o pels companys amb més experiència que jo que, sobretot, durant els meus inicis en la professió em varen ajudar molt. Probablement l’any més difícil va ser el curs passat amb el conflicte lingüístic.

Vas ser professor d’alguna matèria?
I tant! Durant molts anys vaig impartir Física i Matemàtiques al BUP i COU i Física i Mecànica al batxillerat.

Per què les noies no poden portar “shorts” a l’escola?

Potser no tindria perquè ser estrany, però no tenim el costum de sortir al carrer en pijama, generalment no ens hi sentim còmodes, encara que a casa en pijama s’hi està la mar de bé! Vivim en un món de convencions socials tot i que algunes ja estan canviant. Cada activitat té la seva vestimenta, a la platja hi vaig amb roba de bany i al treball i a l’escola amb roba còmoda, correcte i senzilla alhora, de shorts n’hi ha de molt tipus, els que no es poden portar a l’escola són els shorts minimalistes o altres vestimentes segons està especificat a la normativa de vestimenta vigent al centre.

Com ha arribat a ser director?
L’any 1989, el director P. Antoni Tort em va demanar si volia acceptar la Direcció Tècnica del BUP, la qual cosa em va afalagar molt, però també em va fer molt de respecte. Vaig dir que sí, però malgrat que sempre he estat molt autodidacta, em vaig adonar que em calia formació tècnica per gestionar la responsabilitat que se’m va encomanar. Per aquest motiu vaig cursar un màster en direcció i gestió en centres educatius que em va posar al dia en diverses habilitats directives com el coneixement de la normativa educativa, tecnologies, metodologies i direcció d’equips. Posteriorment vaig anar passant per diferents càrrecs directius fins que fa quatre anys em van proposar com a director gerent de l’escola. Sempre he dit que sí al que m’ha proposat la Institució i no me’n penedeixo. Hi ha hagut una constant al llarg de la meva trajectòria professional que ha estat la de treballar molt i aprendre cada dia coses noves de les persones que m’han envoltat, alumnes, companys i pares i mares.

Com es veu l’Escola Pia de Sarrià des de fora?
Som una escola amb prestigi que treballa per l’educació des de fa 120 anys. Som una escola molt gran i a vegades aquest factor espanta una mica a les famílies que cerquen escola pels seus fills, però un cop s’han atrevit a preguntar, a venir a veure’ns, els sorprenem pel nostre projecte, per la diversitat d’activitats que fem, per la nostra internacionalitat, per les nostres instal•lacions, per tenir el batxillerat concertat, pels bons resultats obtinguts, per la bona acollida que els donem, pel treball d’educació en valors que proposem i per la bona relació qualitat-preu que oferim, aleshores, solen inscriure als seus fills i un cop a dins podem constatar que en general el nivell de satisfacció de les famílies és molt satisfactori.

Per què s’ha de continuar impartint les classes en castellà després de la sortida de la família demandant?
Tal com he comentat anteriorment la llengua castellana forma part del nostre entorn i l’utilitzem amb plena normalitat en funció del context en què ens trobem o quan ens adrecem a alguna persona que no entén la llengua catalana, de la mateixa manera que utilitzem l’anglès o alguna altra llengua estrangera quan ens volem comunicar amb algú que no ens entén en català.
Com a alumnes de l’escola sabeu prou bé que entre vosaltres la llengua no és un problema i quan s’acaba l’escolaritat, en general, es domina tant bé el català com el castellà.

L’escola es va plantejar en algun moment la insubmissió?
Va ser un procés difícil, hi havia molta tensió. Quan una família vol inscriure al seu fill a l’escola s’interessa pel nostre Projecte Educatiu i en tots els documents deixem clar que som escola catalana, que la llengua vehicular d’ensenyament-aprenentatge és el català i que quan els alumnes acaben l’ensenyament obligatori dominen per igual les dues llengües. Un dels documents que es presenten per formalitzar la matrícula és la Carta de Compromís que signen els pares acceptant que la llengua vehicular és el català. Un cop a dins, la família demandant volia que es modifiqués el nostre Projecte Educatiu i la majoria dels altres pares no acceptaven el canvi perquè havien triat l’escola per l’ideari que els havíem presentat en el seu moment. Ja teníem el conflicte servit. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar que el 25% de les classes dels grups on estaven les filles d’aquesta família s’havien de fer en castellà. Malgrat tots els recursos i oposicions presentats, el TSJC va mantenir la decisió. Finalment la família va donar de baixa a les seves filles. Confiem que així s’hagi acabat aquest procés i tinguem més pau i tranquil·litat a l’escola.
Varen haver-hi veus de desobediència, d’insubmissió, de no acceptar la sentència, però es va voler exhaurir tota la via legal presentant recursos fins a l’últim moment.
Un procés semblant al que en aquests moments estem vivint amb la suspensió que ha aplicat el Tribunal Constitucional a la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N.

Un llibre: El Codi da Vinci
Un destí: L’Empordà
Un somni: Un món sense guerres
Un desig: Que ens deixin votar
Un esport: El futbol
Una pel·lícula: 2001: Una odissea de l’espai
Una cançó: You’ve got a friend
Un lema: Som i serem

La família, els amics…
Durant la setmana, exceptuant alguna sortida al cinema, no tinc massa temps per la família.
El cap de setmana és una altra cosa. Jo tinc dos fills que també varen ser alumnes de Sarrià i actualment tres néts d’un, sis i deu anys. Els més grans, que viuen a l’Empordà, ja competeixen en el futbol base de l’Empordanet i segueixo els seus partidets. Es tracta d’una bona excusa per anar cap el país de la tramuntana. D’aquesta manera intento desconnectar de la intensitat de la feina, anant al camp d’esports, agafant la bicicleta per recórrer la plana, llegint un bon llibre, fent bricolatge per casa o fent petar la xerrada amb els amics compartint unes anxovetes amb pa amb tomata. I ara que ve la temporada de bolets, cap a la muntanya a caçar bolets!

JORDI ANGLADA i ÁNGEL TÉLLEZ 2 BAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *