Àlex Sicart

Nascut a Barcelona el 1999. Apareix a la llista de la revista Forbes per Europa, dels 30 joves més influents del continent. Està entre els 10 millors en la categoria de Tecnologia.

Imagen1

Àlex Sicart, un estudiante de la Escuela Pia de Sarrià, entre los jóvenes europeos más influyentes. LA VANGUARDIA

At age 13 he built a digital platform for students. At 17 the Spaniard is CTO of Sharge, a sharing-economy platform of charging-stations for electric car users that’s partnered with Audi. FORBES

Quina és la diferència entre el camí de l’emprenedoria i el de l’escolarització?

L’escolarització és un camí que hem de seguir tots, és un camí rectilini i, si te’n vas d’aquest camí rectilini, caus, i si caus, fracasses. En l’emprenedoria, en canvi, no caus, perquè tu mateix traces el teu propi camí. No és que caiguis, és que aprens de cada situació, i ho aprens de cara a un  projecte següent.

És a dir, en emprenedoria, l’intent sempre pot portar al fracàs, mentre que en l’educació, potser el fracàs es dóna per no intentar-ho?

En emprenedoria, el fracàs sempre és mesura d’aprenentatge. En la vida sempre és intentar-ho, una vegada i una altra, fins que, després de fracassar deu vegades, a l’onzena diguis: “D’acord, totes aquestes vegades que he fracassat, m’he adonat que ara m’han servit”. S’han tornat en tot allò que has anat aprenent.

Hem de crear nosaltres el canvi o ens hem de saber adaptar al canvi que la societat i el temps ens aporta ?

Si ets una persona que vol que la societat canviï, hauràs de treballar dur i dir: “vull que això canviï i ho canviaré”. Si ets d’aquells que només veu com canvien les coses, això mata a la innovació! Si de veritat vols fer avançar la societat, has de guiar-te per voler canviar aquelles coses que veus i creus que són correctes, perquè la realitat és que tot pot canviar a millor.

Potser emprendre és un no conformar-se mai, posar en dubte tot el que hi ha, pensar en el que hi pot haver més lluny i creure en un futur millor.

Exacte, l’statu quo, doncs, és voler mantenir tot allò establert que funciona. Però potser tens aquelles ganes interiors de dir: “Però si hauria de canviar!”. És una cosa que tu creus, que tu penses i, una cosa que, encara que tot el món et digui que no, si tu ho sents, fes que avanci. La majoria d’emprenedors que han tirat un negoci endavant, és perquè ells hi han cregut, ningú els hi ha dit, ho porten dins seu. Apple, quan tots els ordinadors eren gairebé com aules, habitacions… va proposar que cada persona tingués un ordinador personal, per treballar. Tothom pensava que estaven bojos, i ara, gairebé tothom té el seu ordinador a casa.

Tot això ho portes fent des de què eres ben petit, però qualsevol que vulgui tenir èxit, què ha de fer per arribar a ser diferent?

Cada emprenedor sap tant com és ell, que ho expressa en els seus propis productes. Tots tenim quelcom, una passió, un element a dins nostre, que és el que hem d’aconseguir transmetre. Tu ets el teu propi producte. Et manifestes a tu mateix. El que has de fer és ser tu, ser tu i buscar-te molt a tu, perquè un cop et trobes tant a tu, mostraràs una cosa totalment diferent i que tindrà èxit.

Hem de mostrar el que ens diferencia. No ens hem de conformar amb ser un número més?

No, perquè de números n’hi ha molts. Si de veritat volem ser qui som, tindrem èxit. No seguirem una línia recta. No faré això perquè m’ho han dit i faré allò altre perquè així ha de ser… d’aquesta manera, segueixo, segueixo, segueixo i, al final, ni treballaré. Seré un mediocre com molts altres, hauré tret molt bones notes en un sistema curricular i normal, però és clar, seré un més.

Per tirar endavant la societat, per crear més llocs de treball i de millor qualitat, hem de ser nosaltres mateixos?

Exacte, més que nosaltres mateixos, buscar allò que ens fa ser tan especials, que ho podem donar al cent per cent i que, mentre ho estiguem fent, ens ho estiguem passant bé.

A l’alumne, estudiant… li costa trobar allò que el motiva, perquè està en un terreny pla, que ni avança ni retrocedeix. Com ho enfoques això?

Jo he de fer això perquè és el que tothom fa. Jo he d’anar a la universitat perquè tothom va a la universitat. Jo he d’estudiar això perquè tothom fa això… Jo el que crec és que he de fer allò que de veritat vull fer i no el que els altres volen que faci; aquesta vida és meva. Vull canviar les coses i fer coses grans. Seguiré el camí que cregui que he de seguir i no el que em diguin que he de seguir.

Per acabar, un consell que donaries a qualsevol jove o persona que li estigui costant trobar-se a si mateix, sabent que és bo i únic.

Observa, experimenta. Sobretot experimenta. No tinguis mai por de fer les coses pel possible fracàs. Experimenta, adona’t d’allò que t’agrada tenir i que et fa tan especial. I tira cap endavant, sense fer cas als que et vulguin frenar.

 

ORIOL NOVILLO 1 BAT

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *