FAMÍLIES DIVERSES

FAMÍLIA: Unió de persones que comparteixen un projecte de vida comuna, amb intenses relacions afectives.
DIVERSITAT: Diferència, varietat, abundància de coses diferents o la dissemblança.
Parlar de Diversitat Familiar seria redundant ja que literalment fem servir una paraula innecessària (Diversitat) per expressar una idea que ja expressa amb altres paraules (Família).
Per tant, prenent com a punt de partida aquestes definicions, podríem dir que: Si totes les Famílies estan formades per persones i totes les persones són diverses, totes les Famílies són Diverses.

 

Imagen1QUIM BORRELL

Alba Daví Borrell, 30 anys (esquerra superior)

Eva Reig, 32 anys (dreta superior)

Abril Reig Borrell, 5 anys (esquerra inferior)

Ona Reig Borrell, 5 anys (dreta inferior)

Domicili: Carrer Repartidor (Gràcia)

 

L’Alba i l’Eva porten 8 anys juntes com a parella, i 5 anys com a matrimoni. Fa cinc anys van decidir que l’Eva es sotmetria al procés de fecundació in vitro, i nou mesos més tard van néixer les bessones. En un principi, tant l’Alba com l’Eva volien quedar-se embarassades, però haver tingut bessonada al primer embaràs les ha intimidat una mica i s’han de pensar millor quan serà un bon moment per tornar-se a quedar embarassades. Totes dues treballen juntes a CROMA, una empresa dedicada al dissenys gràfic i l’edició de vídeo. Les petites van a l’escola i és molt curiós com expliquen als seus companys de classe que tenen dues mares. Les petites estan molt contentes amb les seves mares, s’estimen molt i són molt rialleres.

Imagen1ALBERTO RUIZ

Mare: Pepa Silvestre, 56 anys

Filla: Jian Silvestre, 13 anys

Domicili: Carrer Rosselló (Barcelona)

 

Fa prop de 12 anys la Pepa va decidir adoptar un fill. No tenia parella ni la intenció de tenir-ne, però estava convençuda que no seria un problema per l’adopció. Després de tot el procés, la Pepa i la Jian, d’origen xinés, van formar la família que són actualment. Durant aquests anys, la Jian ha tingut una feliç infantesa i han tingut una vida plena lluny dels problemes estereotípics que envolten aquest model familiar.  Són, sens dubte, el millor exemple de que això del clàssic model de família és cosa del passat.

 

Imagen2CRISTINA FERNÁNDEZ

Mare: Sonia Jiménez Marrón

Filla: Noèlia Borromeo Jiménez

Domicili: Carrer Major (Vallirana)

 

Fa deu anys, la Sonia va patir un accident laboral al caure per unes escales. A partir d’aquest moment, va començar a perdre força a les cames i va ser sotmesa a unes proves, on li van diagnosticar Mielitis (inflamació en la medul·la). Durant un any, li van estar injectant corticoides per via endovenosa, i va experimentar una millora parcial, ja que només necessitava una crossa. Amb el pas del temps va tornar a tenir una petita debilitat i després de fer-se unes altres proves, es van adonar que podia patir dues malalties: Neuromielitis o Esclerosi. Durant sis mesos, va estar fent un tractament de Ciclofosfamides (Quimioteràpia), un cop per mes. Però no va donar resultat, ja que la debilitat encara hi era. Temps després, van canviar de tractament a un que es diu Ritusimo (aquest tractament estava en estudi i tractava les dues malalties que podia tenir). A partir d’aquest moment, es nota molt més cansada; per poder-se moure necessita dues crosses i cadira de rodes pels desplaçaments més llargs.

 

Un dia no es va despertar, ràpidament la van ingressar i es van adonar que tenia una insuficiència renal. Després d’estar dos mesos ingressada, quan es va voler aixecar ja no va poder. Actualment està controlada per un altre metge, ja que els anteriors no van saber què més fer. Aquest metge, al igual que ella, creu que el problema és més muscular que d’Esclerosi, ja que pocs símptomes coincideixen amb els habituals d’aqueta malaltia. Ara viu junt amb la seva filla de disset anys, després que el seu marit les abandonés quan la Noèlia només tenia cinc anys. I des dels set anys, no saben res d’ell; l’únic que fa per la seva filla és passar una petita pensió. La Sonia ha assumit la seva malaltia, tot i que pensa que han estat experimentant amb ella i amb la seva salut.

 

Imagen3JOAN PALET

Pare: Alberto Torras, 54 anys

Mare: Anna Castan, 47 anys

Filla 1 (esquerra): Victoria Torras Castan, 14anys

Filla 2 (centre): Clara Torras Castan, 10 anys

Filla 3 (dreta): Cristina Torras Castan, 12  anys

Fill 4 (únic noi): Santi Torras Casta, 16 anys

Fill 5 (no es veu): Alvaro Torras Castan, 18 anys

Fill 6 (no es veu): Pablo Torras Castan, 19 anys

 

L’Alberto i l’Anna tenen sis fills, dels quals només en veiem quatre ja que dos són en un centre reformatori a causa de problemes que han tingut. El pare és empresari i la mare és mestressa de casa. Les dues cadires buides són pels dos fills que falten, el Pablo i l’Álvaro. No es fàcil ser pares, i menys de sis fills. Qui ha patit més aquesta situació (apart dels pares) ha sigut en Santi ja que els germans grans normalment han de donar exemple als germans petits i ajudar-los, cosa que en Santi no ha rebut d’ells. Per aquesta raó, els pares estan molt a sobre d’ell i li han prohibit coses que ell no s’esperava, ja que no volen que li passi el mateix que als seus altres dos fills. El Santi és una persona oberta amb la gent però li costa parlar de la seva situació familiar, ja que ha patit molt. Entén que els seus pares el controlin; és per això que els fa cas, estudia i ho combina amb l’esport que és el que li agrada i el que li permet desconnectar. Quan vagi a veure els seus germans ell serà el germà petit que ensenyarà als seus germans grans.

 

Imagen4JÚLIA ZARDOYA

Sergio Blancafort, 50 anys

Clark Friedrichs, 51 anys

Harvey (gat)

Domicili: Carrer Trafalgar (Barcelona)

 

En Clark és americà i fa més de 15 anys que viu a Barcelona. Abans de decidir quedar-se a Barcelona, va viatjar per tot Europa, però es va enamorar de Barcelona i va decidir quedar-s’hi a viure. El Sergio és català i va conèixer al Clark per casualitat, davant la Basílica de Santa Maria del Mar. Van començar a mantenir una agradable conversa, i es van tornar a veure un altre dia per sopar a casa el Clark. Actualment estan casats i comparteixen, entre moltes altres coses, un gat, el Harvey. Els dos treballen en temes relacionats amb el coaching i viatgen per tot el món. També comparteixen el fet que no han patit cap tipus de rebuig per part de la societat per ser homosexuals, sinó tot el contrari, s’han sentit molt integrats des del primer moment en la nostra societat. No tenen fills ni s’han plantejat adoptar-ne, principalment per l’edat en la que s’han conegut. Viuen centrats en la seva feina i en viatjar i creuen que sense fills són més lliures.

 

Imagen5MIREIA GARDE

Mare: Jenny Ann Oliveros, 32 anys

Pare (a la pantalla del mòbil): Aries Oliveros

Fill: Jakin Rosh

Domicili: Plaça Universitat (Barcelona)

 

La Jenny Ann va venir a Barcelona per treball i així poder enviar diners a Filipines on viu la seva família.  Als 18 anys va marxar del seu poble a la capital, Manila, per poder estudiar medicina a la universitat. Quan va acabar d’estudiar va fer pràctiques en una farmàcia per aconseguir experiència laboral. Als 24 anys va tornar al seu poble situat als afores de Manila. Tres anys més tard es va casar amb el seu marit, Aries Oliveros. Als 28 anys va tenir un fill, el Jakin Rosh, però a ella li agrada anomenar-lo Kiro. Per problemes econòmics, la Jenny Ann va deixar la seva família per venir a treballar a Barcelona, on va aconseguir un treball en el servei domèstic. La Jenny Ann  cada dia pensa amb la seva família, i per Nadal més encara. Ella diu que la família sempre hi és i farà tot el possible per poder tornar a estar amb ells.

 

Imagen6GEMMA RIBAS

Robert Moreu Arañó, 76 anys

Carmen Navarro Heredia, 72 anys

Arnau Vilallonga Moreu, 14 anys

Joan Pajerols Castaño, 13 anys

Mireia Pajerols Castaño, 15 anys

No apareixen en la fotografia però se’n fa menció:

Carme Moreu, 45 anys

Jaume Pajerols, 47 anys

Domicili: El Masnou (Maresme)

 

Carme Moreu i Jaume Pajerols es van casar després d’un primer matrimoni fallit, cadascú per la seva banda respectivament. Es van conèixer gràcies a una pàgina web de cites online i avui dia conviuen agradablement amb els seus fills i els pares de la Carme. L’Arnau és el fill resultat del primer matrimoni de la Carme; i en Joan i la Mireia, del primer matrimoni d’en Jaume. Cal destacar que la Mireia i en Joan són adoptats ja que la primera dona d’en Jaume no podia tenir fills. La Mireia prové de Xina i en Joan és espanyol. Els pares de la Carme viuen amb ells perquè ambdós estan malalts de càncer i d’aquesta manera el matrimoni els té més a prop. Tant en Robert com la Carme s’encarreguen de cuidar dels nens, ja que els pares d’aquests passen temporades fora de casa per motius laborals.

 

Imagen7MARIA SOLER

Maria José Navidad, 43 anys

Domicili: Esplugues de Llobregat

 

La José Navidad viu sola en un pis amb 11 gossos i 2 gats. Des de ben petita, ha estat una gran amant dels animals. Sempre havia tingut gats a casa seva, fins que fa uns quants anys va patir un accident de cotxe, en el qual hi va haver implicat un gos que va quedar molt mal ferit. Aquesta tragèdia li va fer aixecar el cap i adonar-se que hi havia molts gossos que cada dia patien circumstàncies com aquesta o pitjors. Arran d’això, va començar a fer de voluntària en gosseres i a adoptar gossos, fins que avui en dia, considera que aquests són la seva família. La José es dedica a passejar, dutxar i cuidar gossos d’altra gent, de manera que a vegades ha arribat a tenir 15 gossos a casa seva. Però això mai li ha suposat cap problema, ja que tots i cadascun d’ells li donen ganes de viure i la fan feliç.

 

Imagen8MARTA SUST

Mare: Carla Soriano Esqué, 19 anys

Filla: Maria Soriano, 2 anys

Domicili: El Masnou (Maresme)

 

La Carla es va quedar embarassada amb 17 anys. Quan es va adonar de què estava embarassada ja havien passat 5 mesos; per tant, no va tenir opció a l’avortament. En aquell moment la Carla feia primer de batxillerat i va haver de deixar els estudis. Va decidir donar-li la notícia al pare de la Maria, però ell se’n va desentendre totalment, i des d’aquell moment no han tornat a tenir cap tipus de relació. Quan va néixer la Maria, la Carla va tornar a estudiar gràcies a l’ajut de la seva família, que la va recolzar en tot moment anímicament i econòmica, ja que la Carla tota sola en aquell moment no podia cobrir les necessitats bàsiques de la seva filla. Ara la Carla no es penedeix d’haver començat aquesta nova etapa de la seva vida. Per ella, la Maria és la seva vida i el seu petit tresor. És conscient que ha hagut de fer canvis a la seva vida, però no ho canviaria per res.

 

Imagen9SOFIA FRANCÈS

Mare: Gemma Francès, 45 anys Pare: Merwan Edison, 42 anys (home de la fotografia sobre la tauleta)

Fill: Pol Edison, 6 mesos

Àvia: Inés Túdel,  76 anys

Avi: Jose Francès, 83 anys

Domicili: Carrer Ganduxer (Barcelona)

 

El Merwan i la Gemma es van conèixer fa 7 anys en un curs de cuina i es van enamorar. Vivien junts fins que fa 2 anys ell va marxar a treballar com arquitecte al seu país d’origen, Colòmbia, més concretament a San Andrés. A partir d’aleshores es veien un cop cada 3 o 4 mesos. Però tot i així, la Gemma es va quedar embarassada. Va decidir tenir el fill, tot i l’alt risc que comporta tenir un nen en una edat avançada, i tot i saber que se n’hauria de fer càrrec ella sola. A partir del desè mes d’embaràs, els seus pares, la Inés i en Jose, van deixar la seva casa dels Pirineus, per venir a Barcelona i ajudar-la amb l’embaràs. Ara viuen tots tres a Barcelona, però passen algunes temporades a la casa dels Pirineus. En Merwan ja ha vist al seu fill en persona 2 cops, però fan Skype molts cops a la setmana. Tot i que potser no és la situació ideal, viuen amb molt positivisme i són molt feliços. La Gemma sempre havia volgut ser mare, i ara diu que encara que sap que no són una família del tot “normal”, ella i en Merwan són les persones més felices del món per estimar-se tant i haver rebut aquest gran regal.

 

Imagen10MARC HAEFFNER

Mare: Michelle, 39 anys

Filla: Lavin, 6 anys

Domicili: El Raval (Barcelona)

 

La Michelle és kenyana i musulmana, va arribar a Barcelonafa deu anys amb la seva filla que tenia 3 mesos i una amiga. Sense  família ni coneguts aquí, van haver de refer la seva vida a la nova ciutat, i adaptar-se a un estil de vida molt diferent del que portaven allà,  ja que vivien en un petit poblat a prop de Rumuruti. La Michelle explica que va costar-li adaptar-se. Se les havia d’apanyar per alimentar i educar a la seva filla. Els primers anys van ser duríssims, tot era nou i desconegut per ella, també el fet de ser mare. A la Michelle li va costar molt integrar el Nadal a la seva vida, entendre’l i explicar-lo a la seva filla. Els inconvenients més grans que ha trobat a l’hora d’adaptar-se a la nostra societat han estat el menjar i l’idioma. Un suport que ha trobat la Michelle és l’escola on va la seva filla, ja que hi ha gran diversitat de cultures, i ha trobat moltes mares i pares en la mateixa situació que ella, i ja tenen un grup muntat des de fa anys.

 

“Yo definiría el término madre como una tarea imprescindible y preciosa que se otorga a algunas mujeres, lo definiría como un increíble regalo de Dios que le desearía a todas las mujeres. A pesar del trabajo que supone, sales beneficiada, mi hija lo es todo para mí’’.

 

Imagen11JORDI PENA

Mare: Cristina Boloix, 47 anys

Fill: Aloysha, 7 anys

Domicili: Carrer Aribau (Barcelona)

 

Es tracta d’una família monoparental fruit d’una adopció. Una circumstància un tant peculiar, ja que a l’hora d’adoptar a un infant les condicions per a un matrimoni són molt més senzilles que aquelles exigides per a un pare/mare solter. El nen nasqué a Sibèria, d’allà ve l’origen dels seus ulls ametllats. Actualment la Cristina no té parella ni té la intenció de tenir-ne; es dediquen l’un a l’altre. L’Aloysha és totalment conscient de què és adoptat i conviure amb això no li suposa cap problema. Per altra banda, la Cristina no coneix les circumstàncies per les quals va caure en adopció l’Aloysha ni vol conèixer-les. Són feliços i conviuen amb facilitat el dia a dia, com una família qualsevol.

 

ARNAU GARDEImagen12

Mare: Vanessa Jordi, 35 anys

Filla: Ivet Masmitjà

Domicili: Sant Joan Despí

 

Fa tres anys la Vanessa va començar una relació amb un noi, i van tenir la seva primera filla, la Ivet. I d’aquí a uns mesos arribarà la segona. De petita, la Vanessa ja vivia a Sant Joan Despí, amb la seva família, fins que quan en tenia 30 el seu pare va morir, deixant un gran buit per a tothom. La seva mare va ser molt forta i va cuidar la Vanessa i la seva germana. El company de la Vanessa ha hagut de marxar de Barcelona per treballar en una empresa del Canadà. Ell no podrà gaudir de les filles per l’alt cost dels viatges. La Vanessa, tot i les adversitats, desitja cuidar a les seves filles com la seva mare la va cuidar.

 

Imagen13DANIELA ARMORA

Mare: Maria Antònia, 46 anys

Fill: Gabriel Sunyer, 12 anys

Filla: Júlia Sunyer, 14 anys

Domicili: Sant Gervasi (Barcelona)

 

El pare d’en Gabriel i la Júlia va morir fa uns 5 anys a causa d’un accident de cotxe. La mort del pare va trastornar la vida dels tres, però sobretot de la mare ja que havia de cuidar als dos petits. Els ingressos principals de la família provenien del pare, i al no ser-hi van tenir problemes econòmics però van trobar molta ajuda sobretot dels pares d’ella. Va ser una gran tragèdia, però mica en mica s’han anat recuperant anímicament.

 

Imagen14CARLA LLEBOT

(D’esquerra a dreta)

Maria Dolors Alós Gomà, 83 anys

Raquel Alós Gomà, 81 anys

Maria del Carme Figuerol Alòs, 58 anys

Encarnació Alòs Gomà, 80 anys

Domicili: Balaguer (Lleida)

 

Les tres germanes són de Balaguer. El seu pare, Josep Maria Alòs Baldomà, va morir a causa del tifus quan la més petita tenia 6 anys (Encarnació), la mitjana en tenia 7 anys (Raquel) i la més gran 9 anys (Maria Dolors). La seva mare, Concepció,  va haver de tirar endavant el negoci del seu marit: conrear fruites a les seves terres i després vendre-les a la Plaça Mercadal el dia de mercat. La situació la va obligar a fer de mare i pagesa al mateix temps. Tot es va complicar quan l’ajuntament els va voler treure la paradeta que tenien assignada al mercat, és a dir, el seu negoci. La Concepció va lluitar molt pel mitjà de subsistència de la seva família i ho va aconseguir. A la foto veiem les tres germanes i també la filla de Raquel, la Maria del Carme. L’Encarnació va amb un davantal perquè encara treballa a la parada familiar de fruita.

 

Imagen15PAULA GÓMEZ

Maria, 58 anys

Carme, 91 anys

Domicili: Ocata (El Masnou)

 

La Carme és vídua des de fa trenta anys. Des de què va morir el seu marit per un càncer pulmonar viu amb la seva filla soltera, la Maria. Les dues es fan companyia però el lloro que les acompanya les diverteix, les distreu i interactua amb elles com si fos un més de la família. La Maria em va fer una demostració de la intel·ligència d’aquest lloro. És de la raça Lloro gris (Psittacus erithacus). Li va dir que ens fes un petó, que ensenyés la cua, que digués què feien els gossos (guau), que es fes el mort… I el lloro ho feia encantat. A casa, molts cops, quan alguna de les dues comença a riure o diu alguna cosa ell imita i repeteix el que han dit. Un membre més de la família amb qui parlar, jugar i riure.

 

Imagen16CARLOTA MESTRE

Carmen Martínez Sagrera, 76 anys

Carmen Sagrera Oller, 100 anys

Domicili: Carrer Gomis (Barcelona)

 

 

Les dues dones es diuen Carmen i viuen juntes des de fa 20 anys. Són mare i filla. Sempre han estat molt unides però aquests últims anys encara més ja que les dues van estar casades amb els seus respectius marits però al quedar-se viudes de molt joves van decidir anar a viure juntes a casa la filla per estar més acompanyades. Encara que la mare segueix tenint la seva pròpia casa i durant la setmana s’hi passa tot el matí, després, per la tarda, va a casa la filla on es queda fins el dia següent.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *