L’ENGRANATGE PERFECTE

COM HA DE CANVIAR EL SISTEMA EDUCATIU

 

«És un fet incontestable que tots acabem educant i educats. […] Sempre s’educa, tant si es vol com si no es vol: tant amb el que es diu com amb el que no es diu, amb el que es fa com amb el que es deixa de fer; sempre es va educant, és a dir, es van influint el pensament i la conducta dels altres» (Josep-Maria Terricabras. La comunicació. Tòpics i mites de filosofia social. 1996).

 

Ara bé, hi ha un sistema educatiu que funcioni perfectament? En aquest cas, és possible aplicar-ho a Espanya?

 

En l’actualitat, i des de la recuperació de la democràcia, l’educació espanyola s’ha vist sotmesa a un canvi constant en les lleis educatives, ja que es prioritzen els interessos polítics a una millora en la pedagogia, per no saber clarament com enfocar l’educació del país. De la mateixa manera, cal tenir en compte que els pressupostos educatius a Espanya s’han retallat en més 6.300 milions d’euros des del 2010.

 

D’altra banda, trobem el reconegut sistema educatiu finès, el qual compta amb la mateixa llei educativa des de fa més de quaranta anys. En tot aquest període, Finlàndia ha aconseguit mantenir el seu nivell d’excel·lència en totes les proves internacionals que avaluen les competències escolars. El bon funcionament i la consolidImagen2ació d’aquesta llei es veuen afavorits per la qualitat dels subsistemes que conformen un sistema educatiu.

 

Havent considerat això, des del meu punt de vista i tenint en compte que un sistema educatiu es basa en la unió de tres subsistemes (escolar, sociocultural i familiar), el país nòrdic ha aconseguit crear un engranatge perfecte pel que fa al sistema educatiu. És a dir, ha sabut fer que cada subsistema afavoreixi l’educació del país sense la necessitat d’obligar als alumnes a estudiar ni imposant mesures dràstiques.

 

La millora de l’educació a Espanya, o en qualsevol país, únicament s’aconseguirà a través del pas del temps i la voluntat dels habitants per tal de donar a l’educació el valor que mereix, ja que és la branca que sustenta tota la societat i és necessària en la vida humana. Si no ens haguéssim educat mai, com podríem haver arribat fins on som ara?

 

Cal, per tant, un canvi profund en els 3 subsistemes. Pel que fa a l’estat, hauria d’oferir les subvencions necessàries a les famílies de forma igualitària, i posar-se d’acord, amb l’ajuda d’experts en el món de l’educació, en determinar les lleis que afavoreixin l’ambient d’aprenentatge; com ara millorar la xarxa de biblioteques en certs llocs, fomentar l’hàbit de lectura per estimular la imaginació i el desenvolupament de la ment, potenciar la versió original en els continguts audiovisuals i controlar els continguts que conté el món de les noves tecnologies. A més, caldria augmentar la inversió en educació i s’hauria de produir una descentralització per afavorir l’autonomia dels centres escolars.

 

De la mateixa manera, el sistema d’elecció i formació del professorat necessitaria una reforma. D’aquesta manera, els professors serien sempre gent qualificada per la feina.

 

Per fomentar la igualtat dels estudiants, cal potenciar els serveis sanitaris d’atenció infantil. Si hi hagués més revisions mèdiques gratuïtes i per a tots els sectors, es podria disminuir el risc de patir malalties que poden perjudicar l’assoliment d’aprenentatges.

 

Tenint en compte tots aquests factors, considero que un canvi en el sistema educatiu espanyol és complicat, ja que la gent està habituada a aquest sistema i l’accepta. Tanmateix, opino que és possible sempre i quan, com he dit prèviament, la mentalitat dels individus canviï afavorint el procés de l’educació.

 

CRISTINA SERRANO 2 BAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *